EL DOL

Què és el dol?

El terme “dol” prové del llatí dolus o dolere, que significa ‘dolor’ o ‘sentir pena’. Etimològicament, també es relaciona amb l’arrel duellum, que es refereix a un combat o desafiament, i ens recorda que el dol és, en essència, una lluita interna: la trobada profunda amb una pèrdua i la transformació que aquesta implica.

Des de la teràpia Gestalt, el dol es comprèn com un procés natural, necessari i profundament humà. Es tracta d’una experiència emocional que sorgeix quan alguna cosa significativa per a nosaltres es trenca, canvia o desapareix. Tancar cicles, digerir experiències i completar situacions inacabades és essencial per al creixement i l’autoregulació de l’organisme.

Causes del dol

Encara que normalment associem el dol principalment amb la mort d’un ésser estimat, la realitat és que la vida sencera està teixida de petits i grans dols: tancar etapes, abandonar llocs, deixar enrere rols o identitats. Cada canvi vital implica una pèrdua i, a la vegada, l’obertura d’un espai per a allò que és nou.

En aquest sentit, podem parlar de moltes formes de dol, que inclouen:

Tancar una etapa: Acabar un cicle, com un projecte, una relació o un procés personal.

Deixar una feina: Implica deixar anar un rol, una rutina, vincles laborals i, fins i tot, una part de la identitat.

Separar-se d’una parella: La pèrdua de la intimitat compartida, d’un projecte de vida comú, de costums quotidians.

Independitzar-se del nucli familiar: El jove que deixa la casa dels seus pares travessa el dol de la infància protegida, per endinsar-se en la incertesa de l’autonomia.

Anar a la universitat i viure en una altra ciutat: Una experiència que pot portar entusiasme, però també nostàlgia per la llar i l’entorn conegut.

La mort d’un familiar o d’algú proper: El dol més evident, que confronta la impermanència de la vida.

Inicis i finals d’etapes vitals: L’adolescència que s’acomiada de la infància; la joventut que transita a l’edat adulta; la maduresa que s’enfronta a noves prioritats; la menopausa, en les dones, com a tancament de la fertilitat biològica i obertura a altres formes d’expressió; la vellesa com a etapa d’integració i acceptació dels límits del cos.

Canvis físics: Envellir, emmalaltir, perdre habilitats o capacitats corporals. Tot això implica dols corporals que cal reconèixer i sentir.