EL BUIT FÈRTIL

Què és el buit fèrtil?

En Gestalt, el buit fèrtil es refereix a un estat intern de no saber, de no fer, de no haver de controlar, que paradoxalment esdevé la font de creativitat i de regeneració. És un espai on la persona deixa anar allò vell —una idea, una emoció retinguda, una expectativa— i es permet quedar-se en el no-res… perquè alguna cosa nova pugui emergir de manera espontània i autèntica.

Aquest terme prové de la visió fenomenològica i existencial de la Gestalt. En contrast amb la idea d’un buit neuròtic —un buit que espanta i s’omple compulsivament amb coses, activitats o pensaments—, el buit fèrtil és el no-fer productiu: un espai de silenci interior, de pausa, on la ment i el cos s’autoregulen i s’obren a la novetat.

Què fa el terapeuta gestalt?

En sessió, el terapeuta gestàltic pot convidar el client a aturar-se i a quedar-se en contacte amb el que hi ha, encara que sigui la sensació de no saber què fer o què dir. Aquest no-res sovint resulta incòmode perquè trenca amb la necessitat de control, però és allà on sorgeixen noves comprensions, emocions o impulsos genuïns.

El buit fèrtil té molta relació amb el dol ben transitat: quan podem deixar anar allò que ja no és viu (un rol, una relació, una etapa), ens endinsem en un espai d’incertesa. És aquí —en aquest buit fèrtil— on la nova manera de ser, sentir o actuar pot brollar.