HISTÒRIA DE LA TERÀPIA GESTALT

La teràpia Gestalt és un enfocament terapèutic que forma part de la Psicologia Humanista, un corrent que creu profundament en la llibertat, la responsabilitat i la capacitat de cada persona per triar i créixer. Està reconeguda per l’APA (American Psychological Association) com una de les principals branques de la psicologia humanista-experiencial.

La seva base és senzilla i poderosa: confiar que cada persona tendeix de forma natural al seu propi benestar, sempre que pugui connectar amb el que li passa aquí i ara. Aquesta mirada positiva creu que tots tenim recursos per desenvolupar-nos de forma saludable en el present.

La seva història es nodreix de diferents influències. Els fundadors, Fritz i Laura Perls, van sumar aportacions de la psicoanàlisi, la fenomenologia, l’existencialisme, la filosofia oriental i la teoria de la forma. Tot això va donar lloc a un enfocament integrador i nou.

El 1951, a Nova York, Fritz Perls es va envoltar d’un grup de pensadors, entre ells Paul Goodman, un escriptor que va posar en paraules les idees clau d’aquest nou enfocament. Juntament amb Ralf Hefferline, van publicar el llibre “Terapia Gestalt: Excitación y crecimiento de la personalidad humana”, l’obra fundacional d’aquest corrent.

Una de les seves principals aportacions va ser deixar de veure la persona com algú aïllat per entendre-la dins d’un “camp”: la persona i el seu entorn formen una unitat. És a dir, l’experiència humana no es viu en solitud, sinó en relació amb el món que ens envolta.

Avui, la teràpia Gestalt continua viva i s’adapta a diferents contextos i escoles arreu del món. A Espanya, va començar a difondre’s als anys setanta. El 1973 es va obrir a Madrid el primer centre de psicologia humanista, on figures com Carl Rogers, Claudio Naranjo o Jean Michel Fourcade van impulsar cursos i activitats que van ajudar a arrelar la Gestalt al nostre país. Des de llavors, moltes generacions de terapeutes han continuat la seva expansió.