Sobre mi
Terapeuta Gestalt. Presència, vincle i consciència
QUI SOC: La meva història personal
Aquesta pregunta me la vaig fer fa uns anys en un moment difícil, de pèrdues, de dol. Havia posat el focus en el fora i en el fer. Sabia qui era a través de la mirada dels altres o a partir de la meva professió. Però, qui era jo? Amb aquesta pregunta i amb la recerca de la resposta, vaig començar un llarg procés d’autoconeixement que continuo transitant.
Avui m’ho pregunto: Qui soc ara? I la meva resposta és:
Soc creativitat
Soc llibertat
Soc aprenentatge
Soc vitalitat
Soc energia
Soc passió
Soc família
Soc amor
Soc alegria
…i les seves polaritats.
Jo soc l’altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se’m revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula.
feta desig, cant i paraula
et miro. Jo soc tu mateixa.
No em reconec: soc l’altra
Maria-Mercè Marçal
Soc llum perquè també soc foscor
QUI SOC: La meva història professional
L’Hivernacle neix del desig d’oferir un espai d’acompanyament terapèutic on les persones puguin retrobar-se amb si mateixes i créixer des de la seva autenticitat. Un lloc càlid i protegit, inspirat en la teràpia Gestalt, des d’on acompanyo processos de transformació emocional, relacional i vital en adolescents, famílies, mares i pares, i també en professionals de l’educació.
El meu recorregut professional s’entrellaça amb la docència, una feina que em continua nodrint dia a dia. Com a professora de Llengua i Literatura a Secundària i Batxillerat, comparteixo amb l’alumnat les eines que ofereix el llenguatge per anomenar el món i construir una narrativa pròpia. Com a tutora, acompanyo els i les estudiants en els seus processos personals i acadèmics, i ofereixo escolta i orientació a les famílies.
Al llarg dels anys he col·laborat també en diversos programes socials amb joves en risc d’exclusió i persones adultes en situació de vulnerabilitat, experiències que han reforçat el meu compromís amb l’acompanyament humà, proper i respectuós.
L’escriptura ha estat sempre una manera de donar sentit i d’habitar l’experiència. Per això m’he format com a narradora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i actualment treballo en una novel·la d’autoficció.
La meva formació en teràpia Gestalt, un enfocament humanista que integra allò corporal, emocional, mental i espiritual, m’ha permès aprofundir en el meu propi procés i oferir un acompanyament més conscient i present. Des d’aquest encreuament entre l’educació i la teràpia, acompanyo persones que busquen comprendre’s, cuidar-se i transformar-se, en qualsevol que sigui el moment vital que estiguin transitant.
AETG: Associació Espanyola de Teràpia Getalt
Associada núm. 6162
QUI SOC: La meva història professional
L’Hivernacle neix del desig d’oferir un espai d’acompanyament terapèutic on les persones puguin retrobar-se amb si mateixes i créixer des de la seva autenticitat. Un lloc càlid i protegit, inspirat en la teràpia Gestalt, des d’on acompanyo processos de transformació emocional, relacional i vital en adolescents, famílies, mares i pares, i també en professionals de l’educació.
El meu recorregut professional s’entrellaça amb la docència, una feina que em continua nodrint dia a dia. Com a professora de Llengua i Literatura a Secundària i Batxillerat, comparteixo amb l’alumnat les eines que ofereix el llenguatge per anomenar el món i construir una narrativa pròpia. Com a tutora, acompanyo els i les estudiants en els seus processos personals i acadèmics, i ofereixo escolta i orientació a les famílies.
Al llarg dels anys he col·laborat també en diversos programes socials amb joves en risc d’exclusió i persones adultes en situació de vulnerabilitat, experiències que han reforçat el meu compromís amb l’acompanyament humà, proper i respectuós.
L’escriptura ha estat sempre una manera de donar sentit i d’habitar l’experiència. Per això m’he format com a narradora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i actualment treballo en una novel·la d’autoficció.
La meva formació en teràpia Gestalt, un enfocament humanista que integra allò corporal, emocional, mental i espiritual, m’ha permès aprofundir en el meu propi procés i oferir un acompanyament més conscient i present. Des d’aquest encreuament entre l’educació i la teràpia, acompanyo persones que busquen comprendre’s, cuidar-se i transformar-se, en qualsevol que sigui el moment vital que estiguin transitant.
Com acompanyo
Acompanyar és estar al costat, amb escolta activa, estant atenta a l’expressió verbal, les paraules que pronuncia el client: to de veu, repeticions, frases entretallades… I aturar-me, escoltar el cos, fixar-me en els símptomes: què volen expressar, què ens diuen els gestos, la mirada, la postura corporal, les mans, la respiració… procurant un espai segur on, des del present, en l’aquí i ara, el client pugui, a partir de l’acompanyament, tenir una bona escolta interna per poder propiciar l’adonar-se’n (awareness), amb les sensacions, sentiments i pensaments. L’escolta és cap a l’altre/a i cap endins, cap a mi. Què em passa quan l’altre diu… Em serveixo de l’escriptura, i en general d’eines del món artístic, per poder entrar en llocs on el client pot tenir més resistències. És una via simbòlica de gran ajuda per poder obrir la creativitat del client i sembrar en aquest buit fèrtil.
Caminante, son tus huellasel camino y nada más;Caminante, no hay camino,se hace camino al andar.Antonio Machado
Aquí em tens per acompanyar-te, sense judicis, amb presència i escolta. Si sents curiositat, tens dubtes o vols iniciar un procés, en podem parlar junts/es.
QUÈ M'INSPIRA?
«Jo soc Jo. Tu ets Tu.
Jo no soc en aquest món per complir les teves expectatives.
Tu no ets en aquest món per complir les meves.
Tu ets Tu. Jo soc Jo.
Si en algun moment o en algun punt ens trobem, serà meravellós.
Si no, no s’hi pot fer res.
M’estimo menys, quan en l’intent de complaure’t, em traeixo.
T’estimo menys, quan intento que siguis com jo vull, en comptes d’acceptar-te com realment ets.
Tu ets Tu i Jo soc Jo.»
Fritz Perls
FORA DEL ROL DE TERAPEUTA
Visc en un poble petit on tinc la sort de tenir molt a prop la natura i els vincles del dia a dia amb la gent: a la fleca, al bar, a la farmàcia, a la carnisseria… Són molt nutritius. Em sento vista i acollida. El poble m’ajuda a poder parar, a disminuir la velocitat i a posar atenció als detalls. Tinc molt presents els cicles de la natura, la vida i la mort. Les campanes de l’església marquen el compàs dels esdeveniments: batejos, casaments, misses de Festa Major, enterraments…
Les persones que fan esport es divideixen en dos grups: els que fan esports d’equip o els que en fan de forma individual. Jo soc del primer grup. Sempre m’han agradat els esports d’equip i, durant la meva adolescència i joventut, vaig jugar en diferents equips de bàsquet. Compartir els bons moments i les èpoques difícils, créixer i aprendre juntes, va ser molt important per a mi. I aquesta manera d’aprendre ja no m’ha abandonat mai.
Soc una persona creativa, i l’escriptura és una de les eines que utilitzo. Des de petita escric poemes, cartes i relats, que van quedar guardats en un calaix. Ara estic escrivint una novel·la d’autoficció, travessada pel dol.
Aprenem a fer, fent. No hi ha cap altre camí. John Holt
Aprendemos a hacer haciendo. No hay otro camino. John Holt
Visc en un poble petit on tinc la sort de tenir molt a prop la natura i els vincles del dia a dia amb la gent: a la fleca, al bar, a la farmàcia, a la carnisseria… Són molt nutritius. Em sento vista i acollida. El poble m’ajuda a poder parar, a disminuir la velocitat i a posar atenció als detalls. Tinc molt presents els cicles de la natura, la vida i la mort. Les campanes de l’església marquen el compàs dels esdeveniments: batejos, casaments, misses de Festa Major, enterraments…
Les persones que fan esport es divideixen en dos grups: els que fan esports d’equip o els que en fan de forma individual. Jo soc del primer grup. Sempre m’han agradat els esports d’equip i, durant la meva adolescència i joventut, vaig jugar en diferents equips de bàsquet. Compartir els bons moments i les èpoques difícils, créixer i aprendre juntes, va ser molt important per a mi. I aquesta manera d’aprendre ja no m’ha abandonat mai.
Soc una persona creativa, i l’escriptura és una de les eines que utilitzo. Des de petita escric poemes, cartes i relats, que van quedar guardats en un calaix. Ara estic escrivint una novel·la d’autoficció, travessada pel dol.
